Cinema i aula

Des de el blog de revistapaideia vos animem a continuar aquestes sessions tan interessants, de les que nosaltres, encara que no puguem acudir a les visualitzacions, fem el seguiment on-line per que sempre aprenem de les vostres explicacions i comentaris. Ens va resultar molt suggeridora la metàfora del vent que Joan Gari comentava de “El gatopardo”. Aquest vent europeu bufa d’acord amb la història humana, a ell dirigim la nostra cara per a que ens done l’alè, és un vent distint del de les pel•lícules americanes del oest, on alça de terra i arrastra els matolls arrodonits i tan sols indica soledat, sequera i natura inhòspita, un vent agrest encara no civilitzat. La presència del vent en eixos diversos moments de “El gatopardo” fa que el puguem considerar un objecte metonímic del pas del temps, del canvi, i per tant d’allò que el vent s’endugué.